Si els fills de puta volaren

Y después de ver a la periodista de Canal 9 en el post anterior, me encuentro con esta nota en el blog de Vicent Galduf que no puedo dejar de reproducir.

Si els fills de puta volaren…

Avui he vist l’informatiu de Canal 9 després de llegir en el diari que a l’hospital comarcal de la Vila Joiosa han mort tres xiquets d’entre tres i set mesos en menys d’un mes. Un d’ells ha mort d’una infecció generalitzada i els altres dos de mort sobtada. L’hospital de la Vila és comarcal, de la Marina Baixa. Però la televisió autonòmica ha tret el mal nascut del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, presentant l’ampliació de l’Hospital Clínic de València en companyia del conseller de sanitat, Manuel Cervera i del rector de la Universitat de València (que té collons), Francisco Tomàs. Per suposat, a les 14:15 del migdia, com sempre. Perquè Camps, en una estratègia miserable, sempre té eixa hora reservada en els informatius de Canal 9. No pregunteu per què, l’explicació és ben simple. A eixa hora és quan més audiència té l’informatiu, cosa de la qual, pel que sembla, ningú se’n sap. Per suposat, la mort d’aquest tres xiquets no serà mai notícia a la televisió de periodistes goeebbelians de Burjassot. Que s’ho facen mirar. El paper del president no és altre que agafar el cotxe, presentar-se en la Vila, parlar amb el director de l’hospital a veure què ha passat, demanar que s’investigue a fons aquest afer, reunir-se amb els pares, transmetre serenitat i garantir el dret fonamental que tenim tots a tindre una sanitat pública de garanties. Clar que tot pot respondre a un cúmul de casualitats, clar que no està escrit que hi haja responsabilitats mèdiques, i per suposat que no es tracta d’acusar ningú de mala praxi. Però no direu que no és susceptible de, com a poc, obrir una investigació. I, sobretot, s’ha de descobrir la dualitat que vivim al País Valencià. D’un costat trobem el país oficial, el de les notres de premsa, el del macrogabinet de premsa que és Canal 9, el dels actes oficials, el de no acudir mai on n’hi ha un problema i evitar el debat polític; el país de Camps, en definitiva. D’un altre costat ens trobem amb la crua realitat, que a força de no mostrar-la, a pur de considerar que no té remei, queda com la realitat que hem de patir els ciutadans. Que hagen mort tres xiquets a l’hospital de la Vila sense que la qüestió tinga la transcendència que cal no fa més que demostrar que si els fills de puta volaren, estaria tot el dia núvol, com avui. Si cada mal nascut que sabent el que passa amaga la realitat pagara amb una part de la seua qualitat de vida, aquests fills de puta es dedicarien a altres coses. La indignació em deixa veure, però les llàgrimes m’impedeixen mirar. Avui he plorat d’impotència. És el primer dia que això em passa. Jure no tornar a veure un informatiu de Canal 9.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: